Sol darrere les muntanyes
Sé que ets el Sol
Darrere les muntanyes
Saps que algú t’espera
I no hi ha marxa enrere.
Tu ets qui les estrelles esborra
El que empeny el dia
Perquè pugui ser un altre dia
El que les portes obre.
El que la llum promet
El que arrupit s’amaga
Per saltar com un gatet.
El que desperta les flors
I les pedres i els colors,
El que deslliura els brunzits
Les sorpreses i les pors.
Les pors de no ser prou a prop
Per poder seguir el teu fum
El teu arc de Sant Martí
La teva estela de llum.
Tu ets qui sempre promet
Un camí llarg pel davant
Una història per recórrer
Escrivint un paper en blanc.
Ets qui en l’oblit del passat
Posa una fe cega i pura
Com el que en un pont cremat
Veu una aposta futura.
Tu ets el que reina tot sol
En el cel com un mussol
Un raig d’alegria pura
Un bri d’esperança nua
Si t’albiro de puntetes
Em sembles un dit ben dret
Apuntant al mar seré
I a les ones de ponent.
Pel meu fill Biel,
abans i després de néixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada