Vull fer-te una cançó en aquest just instant
en que tens catorze anys i balles a la pluja
jugues amb la tempesta i t'enfrontes al present
mentre l'univers fa la seva via
i tot està bé.
Sé que no és justsé que no està bé
demanar-te ser valent,
enfrontar-te cara a cara amb el vent,
però és just el que et demano
perquè sé que és el millor.
Vull cantar-te la cançó de bona nit,
vull que no et despertis
espantat a mig matí
pensant en les agulles
del destí.
Tot el que vindrà,
sí, tot el que vindrà,
portarà part d'aquest vent
i tu hauràs de lluitar.
Vull cantar-te la cançó de bona nit,
cada nit abans d'anar a dormir,
amb la joia del despertar proper
i amb la força de la vida.
Però no puc lluitar per tu,
em dol que et dolgui
i no sé dir-te res més
que una cançó de bona nit
per somniar el món.
Tu saps que no és negre ni és gris
que és ple de colors, que ni tant sols jo he vist,
i que potser no m'entén ningú
però tant se val si m'entens tu.
I ara et veig ballant sota la pluja
i em dic a mi mateix
que pots encarar el vent
i fer-lo teu en el present,
que no cal patir per tu,
perquè ja saps ballar en la pluja
i estar ben viu
a la platja del temps,
venent petxines
d'alegria i caramels.
No hi ha racons per amagar-se,
ni caselles de salvat,
no pots tirar enrere
ni quedar-te sense jugar.
M'agrada com et prens la vida
i no et rendeixes,
busques els teus somnis
navegant per internet
però tant se val,
cercar camins és explorar desitjos
i no deixar-se vèncer
per la desídia i el tant se val.
