EN JOAN PETIT

EN JOAN PETIT

En Joan petit té la sensació que aquesta aventura és extraordinària.

En Joan petit sap que res no pot passar sense el seu concurs. Sap que el món és fet de recers, i no en coneix de recers.

En Joan petit pinta un sol de color verd i una taca de color taronja, que diu que és ell. I al seu costat hi pinta la casa: fosca, ombrívola, de mans acollidores. La mare i el pare dues rodones i dos peus.

El seu món és ell.

En Joan petit sap mirar-me, encara que sigui des de baix, de bat a bat, de front, a cor obert, i m'agafa la mà.

En Joan petit sap poques paraules, i les que sap se les juga per res. Moltes vegades no l'entenc. Però ell sap mirar els seus dits i dir-me que té tres anys amb dos només. I embolicar-me només amb un: juga amb mi.

Escrit al 1992, durant la primera feina de mestre que vaig fer: auxiliar de conversa de català a P-4 a l'escola Jacint Verdaguer del carrer Lleida, a Barcelona.