dilluns, 25 de desembre del 2023

RECEPTA PER SER UNA PERSONA HONESTA (d'uns 85 quilos de pes)

40 QUILOS DE PACIÈNCIA,

3 QUILOS DE GENI,

UNA MIRADA ENRERE,

MIRAR SEMPRE BEN LLUNY, CAMÍ ENLLÀ,

NO PARLAR MAI SOL,

NO JUTJAR A LA BABALÀ,

600 GRAMS DE INCONSCIÈNCIA,

40 QUILOS DE BON HUMOR,

UN TOU D'EXPERIÈNCIA,

O UN FLUX DE SABIDURIA AMB NATA,

CAP PATATETA PEL QUILO,

MILIONS DE GRÀCIES DIÀRIES,

EL MILLOR QUE PUGUIS FER,

UNA DEU DE VALENTIA FREDA,

UN MANAT D'IMAGINACIÓ I UN ALTRE D'INGENIERIA,

1450 GRAMS DE NEURONES I CABLES,

4 GRAMS D'AUTOCRITICA,

AGUANTAR FINS A DIR PROU,

I PROU.

O 4 GRAMS D'AUTOCRÍTICA.


dimarts, 5 de desembre del 2023

Reír es la única salida

REÍR ES LA ÚNICA SALIDA

 

Si reír es la única salida

recoge la sal irónica

resopla como una marsopa histérica

y escupe la espina tóxica

de la baraja pírrica

que vive en la casa lúdica. 


Salud a la reina única,

risueña la asesina rusa 

que suplica la salada túnica

que ya sin drama acuna

la risa impúdica 

de harina blanca mínima

que sin prisa ladra 

la gallina tísica

de la alteridad.

 

 

 

Astr3s, desastr3s i altr3s pollastr3s

L'univers és fet d'astres, desastres i altres pollastres

Si comienzas pensando las vueltas que estas dando veras que siempre estas en marcha, que nunca estas en el mismo lugar. Que aunque te repitas i repitas los mismos movimientos y posiciones, estos no son realmente los mismos, sino solo el mismo punto de vista de las cosas. Erramos en discernimiento, en encontrar llaves que nos den nuevos mundos, nuevas maneras de ver el mundo. Y erramos en la falta de alegría y despreocupación por nuestro intento. No sabemos nada, luego no podemos equivocarnos demasiado, solo si no ponemos un poco de fe en ello, en que vale la pena el intento.

Satélites de satélites de estrellas de galaxias de agujeros negros, de constelaciones, de universos, de metaversos, de granos de arroz. 

Solo somos risa esparcida por el espacio, la sal y la ceniza del universo.


divendres, 9 de juny del 2023

CARES INEXPRESSIVES DEL CAMP

Gent astorada i oculta, 

maquis muts del paisatge, 

com estàtues de sal, 

sense opinió definida, 

supervivents i a la gàbia, 

experts del nedar i guardar la roba, 

de la practicitat infinita del fer i callar, 

treballar i fer més, 

del pensar en curt, 

sense ziga-zagues, 

del "patadón y adelante". 

Cares inexpressives del camp.


diumenge, 29 de gener del 2023

LOS PASOS PERDIDOS

Tristes, tristes, tristes,

los pasos siguen a los pasos,

los dias a las semanas,

a los años

y a las vidas.


Tristes pasos por los caminos,

pasos rectos por los senderos cerrados,

empujando los pasos,

perdiendo los pasos.


Caminantes perdidos

caminan por sendas preparadas,

polvorientas, compactadas,

rellenadas con restos de derribos,

solo por el deber, 

solo por la trampa,

por la excusa canina

o de la salut,

sin poner atención en el escenario,

en el paisage,

en la casa atravesada,

fantasmas de verborrea continua

sin conversación.

Sentidos dormidos en un mundo 

en espera de motos 

y futuros invisibles.

Inservibles.


Tristes caminantes

prisioneros de tristes celdas

de pensamiento engominado

atropellado y aplastado

por ruedas de caucho

antiguo y desgastado,

de vil esperanza

y desconsuelo.

Dejad ya esta tierra para los vivos!


dilluns, 15 de febrer del 2021

DE COM LA POBRESA TÉ A VEURE AMB LA DIGNITAT

"Hi havia una vegada un poble on la gent era molt pobre, molt pobre, molt pobre, tan i tan pobre que fins i tot feia fàstic de pobres que eren..."

De vegades els pobles són fets de gent molt i molt pobre, sense substància ni suc, només carn i ossos, estómac i fel.


(Inspirat en un conte de Goma-espuma)

dijous, 31 de desembre del 2020

VERITAT O MENTIDA?

La poesia és veritat o és mentida?

La poesia et desperta,

la poesia et fa viure,

la poesia oxigena

perquè inventa noves rimes

amb els ritmes de la vida.

La poesia no oblida

ni et deixa oblidar.

La poesia t'obliga

a estar amatent cada dia.

La poesia t'obre

una finestra al pit

i una porta a la gola.

Ningú podrà dir mai

que ha conegut poesia

que no el deixés malferit

de reconèixer sa vida.

La poesia et pregunta

i no et respon ni t'acaba,

només et deixa ben nu

a les portes del nou dia.

Que si és veritat o és mentida?

No preguntis tonteries.