Quan la feina és una tortura
Quan la feina es un patir
que fa trontollar la cordura
i s'assembla molt a morir,
no deixis vèncer la mà dura
no deixis sortir al tirà porquí
no et deixis ferir per la malura
de creure que tot és mesquí.
No et deixis lliscar pel corrent
no siguis un clon com la gent
repeteix i recorda el procés
de convertir-te en humà vivent.
Quan treballar no fa créixer
sinó que activa un compte enrere
en que ratllar al calendari
una creu sobre la fera,
Quan tot és obligació i només pesa
tot el que queda per fer
i no atrapes les ganes de ser
I tenir una emoció,
Quan el dia no compensa
ni el vent t'acaricia
no hi ha regust d'alegria
que et faci sentir la vida,
Quan lluites contra corrent
condemnat al fracàs buit
com Sísif esmaperdut
sense esperança ni fi,
Quan el treball que dignifica
ja no es treball sino feina
que no ho fa gens ni mica,
o si més no damnifica.
Quan tot queda enterrat
en un hort de maldat
i d'inconsciència pedant
rebentat en acabar el dia.
Rodola, rodola avall, pedrota
que ja no et faré més cas,
recordaré l'aliança amb l'aventura
contra la insana seguretat.
