LA NOIA DE LA LLUM

LA NOIA DE LA LLUM

La noia era rossa. Portava uns texans ajustats i una samarreta sense mànigues, rosa.
El cos fet de corves.
L'expressió de trobar-se com a casa a tot arreu. L'expressió més encisadora que mai hagi vist.
Com d'arribar a casa.
Com de tenir-ho tot resolt.
Com de satisfacció plena.
Com de no haver de fer res més.
Com de ser feliç.
Com si els demés fóssim els altres personatges del conte.
Com si un dia haguèssis despertat a un somni.
Com d'illa verge i deserta.
Com de joguina nova.
Com de necessitat resolta: cap problema, tu confia en mi.
Com d'estar esperant l'impossible amb completa seguretat.
Com de reflexe per dins.
Com de lluna captiva en un estany.
Com de sentit de la vida.
Em podria passar la vida només mirant-la.
Els gestos i els moviments amb l'elegància i l'harmonia d'un animal salvatge, de corda tensada, de piano afinat.
De dona enamorada collint violes.
De quelcóm màgic.
La noia de la llum. Era la meva noia de la llum.
Tothom n'ha tingut alguna. Ja no te'n recordes?

Escrit pels volts dels 1992