Entre dos mons
com els petons
la boca oberta,
quedar-se al mig
com dos amics
platja deserta,
ni per sortir
ni per entrar
pagar peatge,
frontissa en ma
com un regal
obrir la ment,
foradar el temps
com l'espiell
sovint espera,
I anunciar
com es que va
el tot darrere
si per mi fos
faria un mos
a la taulera
per deixar obert
el mon sencer
i fer drecera.
però és l'oblit
i l'esgarip
que fa dentetes
qui mana ací
i diu ben fi
com va l'esfera.
Si algun racó
vols ordenar
i fer-ne endreça
posar-hi pols
aturar el temps
i fer conserves.
agafa un pom
un tauló vell
posa-la dreta
en un forat
com una boca
no massa estreta
serà el camí
l'entrada neta
cap a la meta
l'assoliment
pujada dreta
com un atleta
cap a l'accés
la mel daurada
al temple grec
I a l'arribada
un punt encès
trobar sorprès
que a l'altra banda
porta per porta
ja no hi ha res.
De porta en porta
trucar a la porta
la del darrere.
i ja a les portes
clavar la porta
i fer-me enrere.
