dilluns, 26 de desembre del 2016

FER TEMPS, APROFITAR EL TEMPS, OMPLIR EL TEMPS

Fer temps, aprofitar el temps o omplir el temps, és molt millor que deixar-lo passar, perdre el temps o simplement matar-lo. No es pot matar el temps sense ferir l'eternitat, que deia Henry D. Thoureau.
El temps és la vida que tenim, la galleda d'aigua, el rellotge de sorra, l'àlbum de cromos de cada dia, allò que tens, els records que t'omplen, el teu aliment.
Allò que t'empeny, l'esforç sa del dia, el que val la pena, el ritme del món.
El temps que s'esmuny o el temps que es guanya?
Ets part del temps o vas a contratemps?
Ets temps viscut o temps de borrasca, temps de llenya, temps cap cot i obligat que no aixeca la vista de la sorra estèril?
Com et puc ensenyar tot el que pots fer amb el temps?
Només vull aprendre i ensenyar temps.

dilluns, 5 de desembre del 2016

SI EN EL BORDE CALLADO

Si en el borde callado,
si en el río encantado
del universo y del tiempo
yo me abro y te encuentro,

si le exijo a mi alma
que sea un bote
con el que atravesar
el Atlántico Norte,

si el océano hambriento,
si el gran monstruo de cemento
se despierta en mi anhelo
y te veo en el centro,

si acelero mi pulso,
si te gano a los chinos
la partida,

si se acaba la carrera,
si descubres que no era,
si me dejas un tiempo,

si en el borde callado,
si en el río encantado
yo volviera...

Ya no sería el mismo,
tu recuerdo.