I diuen que els hi fas nosa
que ets una rabosa,
una fastigosa
que fa pudor,
i a mi em sembles pura
intel·ligent i garbosa
com un pèsol de tardor.
Lleugera d'equipatge,
només el teu pensament
com el vent sobre l'herba,
ets un núvol d'estiu,
una pluja de mel,
un somriure rabent.
Flaires els calendaris canviants
seguint mapes d'olors,
escrivint histories de pell,
diàlegs de vida i mort,
germana de sol i de neu.
I encara ets la guilla,
ets el dia que se'n va
i la nit que arriba,
un Giralluna,
una picor en els peus,
una poma de sucre,
una espurna d'arrel.
Ets la guineu de la vall
i la dels camps de blat,
la que fuig i la que juga
malgrat els perills amatents,
la que mira des de dalt
abocada al penya-segat
guaitant l'infant del passat
unint estrelles al cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada