( http://lesparaulesputineres.blogspot.com.es/2012/10/esclat-de-sang.html)
però aquesta era la primigènia, sense polir, i potser té altres coses a aportar. En qualsevol cas, aquí està, per comparar.
Viatjo pels espais intersticials
d'un món corcat i bru
llegint a l'interliniat
d'una altra dimensió possible,
trobant els moradors
impenitents i autèntics
de la nostra casa
encara salvatge,
buscant la manera
de ser natural
a l'ampit de la finestra
cap a la llibertat.
I no puc dir res més
que sigui autèntic o acurat,
que em deixi els budells
i els òrgans externs
tant sans i nets
per no rendir-se
a l'embat dels crusats
de la realitat uniforme i caqui
d'un món acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada