Vamos a escribir, vamos a escribir, vamos a escribir.
Vamos a escribir un montón de cosas.
Como que el lenguaje es la fuente de todos los males, de todos los malentendidos, de todos los finales.
Como que todavía no entiendo nada ni me atrevo a no entenderlo.
Como que el sentido común no puede contra el sentido del deber y las sobrecargas.
Como que no existen las fronteras, ni entre las ideas ni entre las cosas.
Como que la palabra es lo único que nos salva.
Como que el tiempo apremia cuando no hacemos con él lo que queremos hacer.
Como que se me olvida vivir.
Como que se me olvida amar y enamorarme, por vivir encadenado a las sobrecargas.
Como que solo podemos descubrirnos a partir de los demás.
Como que casi nunca nos preocupamos de ser felices, si acaso solo a ratos libres y sin esperanza.
Como que tantas cosas por aprender las podemos aprender de nosotros mismos, o no valen nada.
Como que escribir es hablar con uno mismo, siendo uno, dos...o más.
Como que la vida es estar siempre de paso, de paso.
Y la canción se llama: "no me ayudes, por favor".
dijous, 22 de gener del 2015
PAISAJE CORRIDO
Los frenos de un coche desenfrenado
que zurrea por el terreno mundo
cual desbocado paisaje desdibujado
por el terror del que desconoce
el alcance de sus anhelos.
Paisaje corrido,
bandas de apenas nada,
nada en quilómetros.
Abejas zumbando en enjambres,
líneas rectas,
acuciantes,
directas,
como persianas cerradas,
como culos de botellas desenfocadas,
para no ver,
por no creer.
17/4/01
dilluns, 6 d’octubre del 2014
LA FONT DE SANG
Recerca de llum
Entre les ombres
Reflexes del sol
Entre les fulles,
Bocins de vida
Surant al riu,
Sentits alerta,
Mussols captius.
La vida s’estén
als nostres peus
amb segons infinits,
seguint aires
que voltegen
que giren
i s'en van.
Els camins
es fabriquen,
es tornen verals
intransitables,
autopistes boges,
assassines,
volent seguir
un altre camí.
Tant sols el pendent,
l’aigua de pluja,
l’abandonament
al mirall d’argent,
pot resseguir les línies
irregulars i fines
de la mateixa vida
com meandres dactilars.
Tant sols la prova
de la dolçor i la sal,
de l’amargor i l’acid,
pot retratar l’instant
del retrobament amb
l’atzar
del primer plor
i la identitat.
No hi ha camins;
només la constància,
la imperdonable
seguretat,
de seguir buscant
la font de sang.
TAMAGOTXI POU
Tu que em mires
Amb ulls líquids de gat,
Mascota virtual,
Ara vols viure i atreure
Golafre d’atencions,
Orfe de realitats,
Tots els manyacs del món,
Xipogejant entre
expressions
Infantils de debilitat.
Potser supleixes
Ones de carícies,
Urgents desitjos d’ala.
dimecres, 10 de setembre del 2014
TODO ES RITMO
Los arqueros en la senda del tiempo
gravaron símbolos con sus nombres,
aullaron todos juntos,
que aquí, todo es ritmo.
Nada salió de aquí,
un mensaje
entre la niebla y la oscuridad
que todo es ritmo
la Luna y el Sol.
Un mar de piedra
un río de fantasmas, allá atrás
gravaron símbolos con sus nombres
aullaron todos juntos.
Soy un salvage
y corro por la pradera
a la caza del Sol
sobre un verde mar, azul.
Me refugio en las cuevas
el frío no hiela mi corazón.
Tan solo el ritmo
puede despertar esa antigua luz
las noches de risas y blues
de aquí para allí.
Que aquí todo es ritmo
la Luna y el Sol,
un mar de piedra
un río de fantasmas
las noches de risas y blues.
En record de la Vall de la Seguera o de Segarulls, a Olèrdola, amb les seves pintures neolítiques d'arquers, els esculls coral·lins fossilitzats, el poblat ibèric, les restes medievals amb llegendes incloses i el cementiri de tombes antropomorfes excavades a la roca del pla dels albats. Un lloc màgic ple d'històries a les seves pedres.
dissabte, 5 d’abril del 2014
EL REI PESCADOR
El blauet és la locomotora del riu, que xiula a cada estació de la seva aiguavia anunciant als passatgers la propera parada, on algú d'ells baixarà del tren.
La joia de la corona
és un petit blauet
que niua vora el riu.
Xiula quan passa
com un coet arran d'aigua,
i diu que és fràgil
com l'escuma del mar
fora del mar.
Com si sabés
que és l'últim de la seva raça
s'amaga i finta,
com si sabés que s'esgoten
les petites gemmes
que furga i excava,
minador de riu,
s'escampa i s'escola,
de presa fa el niu
i porta l'esquiu
tresor de la bonança.
Casa lluent
passadís cruel,
lo riu és viu
no pas sense ell.
La joia del riu
és fet de maragdes,
de rubís i d'or
i nata muntada.
La joia del riu
té plomes de gel
i pètals de foc
al pit de l'estiu.
Amaga't bé
bressol dels rius,
d'amants jolius
que volen ser vius
si tu els somrius.
 |
| El blauet (Alcedo Atthis), conegut com a Kingfisher (rei pescador) en anglès. |
dimarts, 4 de febrer del 2014
TORNA LA VELLA ESCOLA
I ara tornem a l'escola,
la mateixa dels vells temps,
la de sols coneixements,
eina dura del progrés.
I ja tornen els vells "profes",
vehements i capquadrats
-Tot és culpa dels alumnes!-
Criden guix a l'atac.
Fogoners del darwinisme,
més social que natural,
són aquells que ratifiquen
el que està classificat.
-Renuncieu a l'experiència!
(no hi ha temps per fer-ho així),
Abraceu el que jo us dic!
No busqueu causa ninguna,
ni sortir-vos del camí.
Al crit de -Més matèria!-
omplen cervells a desdir
els guardians cegs i sords
de l'adultesa infantil.
Com els agrada manar
i quina poca vergonya
no escoltar
i pretendre ser escoltat!
Sembradors de la zitzània,
a les ments més juvenils,
de els uns valen més que els altres
i no hi ha res més a dir.
Consumidors d'exercicis,
aniquiladors de boscos,
col·leccionistes de notes,
de deures per avorrir.
Però res no és igual,
res no és mesquí,
la realitat no és un camí recte,
Xarop de pal al botxí!
No siguem irreflexius,
patxorres, acrítics,
conformistes, abusius.
Siguem sumadors de punts
en comptes de ratlladors
del calendari amb compte enrere:
un dia menys pel taüt.
Siguem animadors de vida,
aprenents de mariners,
descobridors de la terra
i del geni dins la pell.
Que hem nascut per deixar petja,
alguna cosa nova sota el Sol,
deixar-ho tot millor que abans
ballant cadascú al nostre son.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)