Recerca de llum
Entre les ombres
Reflexes del sol
Entre les fulles,
Bocins de vida
Surant al riu,
Sentits alerta,
Mussols captius.
La vida s’estén
als nostres peus
amb segons infinits,
seguint aires
que voltegen
que giren
i s'en van.
Els camins
es fabriquen,
es tornen verals
intransitables,
autopistes boges,
assassines,
volent seguir
un altre camí.
Tant sols el pendent,
l’aigua de pluja,
l’abandonament
al mirall d’argent,
pot resseguir les línies
irregulars i fines
de la mateixa vida
com meandres dactilars.
Tant sols la prova
de la dolçor i la sal,
de l’amargor i l’acid,
pot retratar l’instant
del retrobament amb
l’atzar
del primer plor
i la identitat.
No hi ha camins;
només la constància,
la imperdonable
seguretat,
de seguir buscant
la font de sang.
Gracias por ponerme en el camino de leer este bello poema.
ResponElimina