A recer del pedaleig
Inconstant i juganer de
l’estiu,
Viatjo pels espais
intersticials
D’una altra dimensió
possible.
A l’empit de la finestra cap
a la llibertat,
Llegeixo l’interlineat de
la vida:
Recerco els supervivents,
Els moradors impenitents i
autèntics
De la nostra casa encara
salvatge.
Busco la manera de ser
natural,
Canviar la pell, ser tan igual.
Rentar-me de la cara
tota la lleganya
conformista.
Llençar el gec de l’uniforma,
ser aigua pura i tallant,
música, cant, una rosella:
esclat de sang.
Deixar de ser turista:
ser habitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada