dimarts, 4 d’agost del 2020

BALLES A LA PLUJA

Vull fer-te una cançó en aquest just instant
en que tens catorze anys i balles a la pluja
jugues amb la tempesta i t'enfrontes al present
mentre l'univers fa la seva via
i tot està bé.

Sé que no és just
sé que no està bé 
demanar-te ser valent,
enfrontar-te cara a cara amb el vent,
però és just el que et demano
perquè sé que és el millor.

Vull cantar-te la cançó de bona nit,
vull que no et despertis
espantat a mig matí
pensant en les agulles
del destí.

Tot el que vindrà,
sí, tot el que vindrà,
portarà part d'aquest vent
i tu hauràs de lluitar.

Vull cantar-te la cançó de bona nit,
cada nit abans d'anar a dormir,
amb la joia del despertar proper
i amb la força de la vida.

Però no puc lluitar per tu,
em dol que et dolgui
i no sé dir-te res més 
que una cançó de bona nit
per somniar el món.

Tu saps que no és negre ni és gris
que és ple de colors, que ni tant sols jo he vist,
i que potser no m'entén ningú
però tant se val si m'entens tu.

I ara et veig ballant sota la pluja
i em dic a mi mateix
que pots encarar el vent
i fer-lo teu en el present,
que no cal patir per tu,
perquè ja saps ballar en la pluja
i estar ben viu
a la platja del temps,
venent petxines 
d'alegria i caramels.

No hi ha racons per amagar-se,
ni caselles de salvat,
no pots tirar enrere
ni quedar-te sense jugar.

M'agrada com et prens la vida
i no et rendeixes,
busques els teus somnis
navegant per internet
però tant se val,
cercar camins és explorar desitjos
i no deixar-se vèncer 
per la desídia i el tant se val. 

diumenge, 19 d’abril del 2020

LA CASA DE PAPER

Escric paraules
en paper nou
paper de veles
paper llençol
camins erràtics
com un cargol
solquen la tela
d'aquest cotó
com una estela
peix de carbó
dibuixo paisatges
sense cartabó
i en un diari
de dies sense nom
escric records
d'un temps sempre llunyà
que encara no ha fet port
ni al present ni al dolor.

Com un vaixell
llisco pel gel del nou dia
que cobreix l'estany,
Mar Morta del passat,
i em guia
pel cec desig
del xiprer verd,
designar un sol verb:
volia

divendres, 3 d’abril del 2020

ACRÒSTIC DE NOM


TOTS EL MATINS DEL MÓN,
OASIS DEL DIA PER COMENÇAR,
NEDO MIRANT PER LA FINESTRA
I EM PREGUNTO: QUIN OCELL SORTIRÀ?


dimecres, 25 de març del 2020

L'ESPIGA




INESPERADA,

UNA JOIA

ES POSA EN L’ASPRE,

REMOTA,

ESPIGA BRUNA.

LA UTILITZA,

LA XUCLA,

I LI DONA VIDA

AMB L’EMOCIÓ,

EL DESCONCERT,

EL CONTACTE ESBALAÏDOR

DE LA SEVA VISITA.



dissabte, 2 de setembre del 2017

PREGUNTES

Viure no és fer una autòpsia de la realitat,
treure el fetge o la freixura
i mesurar la producció de pèptids
en una franja de tolerància,
sinó formar part d'una realitat viva.

Hi ha tanta gent segura,
Hi ha tanta gent que s'agafa
a les veritats absolutes
encara que siguin absurdes.

Però la vida és preguntar-se a cada pas
quin paper hi jugues tu en aquesta realitat.
Per tant dubtar, deixar fer,
deixar de intervenir,
preguntar, només.

Tenim el temps.
Tenim la vida.
Aprenem a fer servir el temps de la nostra vida!

BE YOUR OWN BEE

NOW BE YOUR OWN BEE

Siguis ara la teva pròpia abella

divendres, 14 d’abril del 2017